Un espectacle de so i llum a la Seu Vella obrirà el Tricentenari de 1714 a Catalunya

Claustre

La Seu Vella de Lleida és l’escenari escollit per a l’acte inaugural  de la commemoració del Tricentenari de 1714 a Catalunya. Un espai emblemàtic dins dels fets de la Guerra de Successió, que va  caure el 1707, va veure el saqueig de la ciutat i va viure la seva  reconversió en caserna militar fins a mitjan segle XX. L’acte inaugural, dins d’aquest context històric, retrà homenatge a  unes pedres, el testimoniatge de les quals ens introdueix en l’any  commemoratiu. Un espectacle on el so, la llum i l’espai simbòlic  ens submergiran dins de l’atmosfera del programa d’actuacions  del Tricentenari que vol assolir una mirada constructiva que enllaça  passat i futur.

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha reivindicat el 2014 com “l’any de començar a construir una via segura per al conjunt del país”. Segons Homs, una via segura es construeix sobre “la base de la determinació” i requereix fer “les coses ben fetes, simplement fent les coses ben fetes”. “Només d’aquesta manera podrem sumar, que és el propòsit col·lectiu d’aquest país, progrés social i nacional”, ha reblat el conseller.

Homs ha fet aquesta reflexió aquest migdia al Born Centre Cultural en el marc de la presentació del programa d’actes de la Commemoració dels fets de 1714, en la qual el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha detallat els actes commemoratius que organitza la Generalitat. Pel conseller, el 2014- any de la comemoració- ha de ser “l’any de la memòria”, però, també “l’any de la consulta”, “de la democràcia en majúscules” i “d’un cert canvi de tendència en la nostra situació econòmica i social”.
Homs ha afirmat que “la redempció del nostre país no vindrà, en cap cas, per allò que ens pugui oferir l’Estat espanyol, ni per allò que se’ns pugui oferir des de fora”. El conseller ha assegurat que “l’essència de la  redempció del nostre país vindrà de nosaltres mateixos, de l’esforç i el compromís de nosaltres mateixos”. “Aquesta commemoració és una oportunitat de posar en valor que la redempció l’hem de centrar en allò que nosaltres mateixos ens podem oferir per nosaltres mateixos i pels altres”, segons Homs.
Pel conseller de la Presidència, la commemoració del Tricentenari “no és la commemoració d’una derrota sinó d’una gran victòria que és la nostra” ja que “el projecte d’assimilació va fracassar i la prova que això és així és que som aquí”. Segons Homs, “ens van imposar al dret, les seves lleis, les seves raons però no ens van imposar ni el seu model de país, ni el seu sistema polític, ni el seu model econòmic ,ni tampoc avui encara ens ho han imposat”.
Homs ha recordat que tots els països del món fan commemoracions i “ho fan normalment, no només per tenir una mirada del passat melancòlica, o la capacitat de coratge o de treball, sinó que es fa també per valoritzar en el present la capacitat de projecció cap al futur”. En aquest sentit, Francesc Homs ha convidat, en nom del Govern, al conjunt de les formacions polítiques, institucions i entitats a participar activament en els actes que avui s’han presentat i en els que ja s’estan fent arreu del territori. Per a Homsla programació d’actes té “el propòsit consistent de posar de manifest que érem, som i serem”.
Homs ha recordat que el 2014 ha de ser “l’any de la memòria” però també “l’any de la consulta” i “de la democràcia en majúscules”

Homs ha recordat que el 2014 ha de ser “l’any de la memòria” però també “l’any de la consulta” i “de la democràcia en majúscules”

“Commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar”, pilars del Tricentenari

L’acte, que ha tingut lloc aquest dijous al Born Centre Cultural i ha estat presentat per l’actriu Sívia Bel, l’ha obert el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada.Commemorar, cohesionar, reimaginar i projectar” són els quatre grans pilars sobre els quals es fonamenta la commemoració, segons ha explicat Calçada.
S’ha dissenyat una commemoració que “entén el moment, que habilita espais de debat i reflexió sobre múltiples àmbits de la nostra societat: de l’economia a la tecnología; del pensament a l’educació”. En paraules de Calçada, “potser ja hem fet tard per escriure la història, és cert. Potser ara només tenim l’ocasió de ser rigorosos a l’hora de conèixer-la i difondre-la. No és poca cosa. Però per al que encara som a temps és per escriure el nostre futur”
El comissari ha explicat que commemorar els fets de 1714 servirà per fer presents uns fets històrics que expliquen una part de com som avui. I condicionen en la mateixa mesura com podrem ser demàEl Tricentenari”, ha afegit Calçada, “farà visible aquest fil conductor, prim, que tantes vegades ha estat a punt de trencar-se, entre el que vam ser i el que som.”
A més, el Tricentenari ha de ajudar a “reimaginar el futur de Catalunya” per canalitzar la voluntat cívica de prendre part activa en el repte de dissenyar “un futur desitjable per al nostre país en tots els aspectessegons Calçada. Un altre dels pilars dels actes de l’any que ve és la cohesió “perquè és l’oportunitat de convocar el conjunt de la ciutadania a un procés col·lectiu”. Calçada ha destacat també la capacitat de projecció que incorpora el projecte, ja que el Tricentenari és “una eina magnífica per transcendir les nostres fronteres i explicar-nos a un món que ens mira.
 

Tots els països del món fan commemoracions

 
El Govern de la Generalitat ha volgut donar la màxima transcendència a la Commemoració del Tricentenari i així ho va expresar en el Decret del 22 de maig del 2012 aprovat pel Consell Executiu de creació del Comissariat. Així mateix, el Govern ha estat fidel a l’encàrrec del Parlament de Catalunya en què instava l’Executiu a“prioritzar de manera efectiva els actes i les actuacions per conmemorar amb tota solemnitat el tres-centè aniversari dels Fets de 1714 perquè se n’obtingui el màxim efecte com a elements dinamitzadors de la consciencia histórica i civil”.
Presidència, Departament al qual està adscrit el Comissariat del Tricentenari, pilotarà l’any de la commemoració amb el programa d’actes que avui s’ha presentat. En aquest sentit, el pressupost previst per a l’any 2014 serà de 3 milions d’euros. Això inclou les despeses de l’Oficina Tècnica, que s’ocupa de dur a terme i executar aquest programa, així com l’organització dels esdeveniments i activitats previstes.

Set eixos estratègics

 
El programa d’actes del Tricentenari s’articula a partir de set grans línies estratègiques que agrupen temàticament les diferents activitats que es faran al llarg de 2014 arreu del país i més enllà de les nostres fronteres. Aquests set eixos de la commemoració són: els actes institucionals, els actes relacionats amb el pensament, els actes culturals, els actes festius –de participació i simbòlic-, els actes vinculats a l’ensenyament, un eix de projecció internacional i un eix darrer vinculat a l’economia.
Dins dels actes institucionals, cal destacar la inauguració oficial de commemoració del Tricentenari que es durà a terme a la Seu Vella de Lleida el proper 11 de gener, i la Diada de l’any que ve.
Pel que fa als actes relacionats amb el pensament, la commemoració habilitarà espais per al pensament més avantguardista amb la celebració d’un congrés internacional de Prospectiva i el primer Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia a la Universitat Rovira i Virgili.
Quant als actes culturals, destaquen l’exposició commemorativa “300 Onzes de setembre” al Museu d’Història de Catalunya, una exposició simultània a diversos museus de Catalunya sobre la figura del pintor Antoni Viladomat i Manalt o la Ruta 1714, una proposta d’itinerari turístic i cultural pels indrets, monuments, viles o espais més destacats de la Guerra de Successió.
En l’àmbit dels actes festius, hi ha concerts a diferents poblacions catalanes, la celebració d’un Sant Jordi incidint en la seva dimensió més internacional o la commemoració del Tricentenari als 366 equipaments que configuren la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya.
També és previst que es facin actuacions en l’àmbit de les escoles catalanes, com l’activació d’un web en el portal XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) o la celebració de la Jornada de Llibertats i dels Drets Humans als centres educatius catalans.
Pel que fa a l’eix de projecció internacional, París, Londres, Viena, Berlín, Brussel·les, Nova York i Washington acolliran actes de manera puntual sobre els fets de 1714.
Per últim, hi ha un conjunt d’activitats englobades en l’eix vinculat a l’economia entre les quals destaquen una exposició itinerant que presenta un retrat dels motors econòmics i socials de Catalunya o el Fòrum Catalunya emprèn: “Reptes i oportunitats de l’emprenedoria”, que tindrà lloc el 21 de maig de 2014.
Fotografia destacada: Turó de la Seu Vella

notícies relacionades

*

Top